L'exili.
que el meu crit s'ha queda't afònic.
AUXILI.
[@more@]
havia remenat per tots els calaixos, tots els racons, tots els prestatges,
havia desfet totes les caixes, tots els embolcalls,
havia obert tots els estoigs, totes les bosses, totes les carpetes, els arxivadors (els de separadors de colors…)
havia buscat per tots i cadascuna de les cantonades, de les parets, dels sostre…
entre l'enrajolat,
entre les engrunes de pà que resten a les estovalles,
entre els diaris i revistes amontonats al passadís,
entre la pols acumulada sota la butaca…
cap rastre.
no el trobava…
algú té EL manual d'instruccions?
d'aquells, d'anar per casa,
més igual si és un tríptic o díptic,
si està en dues tintes o tricolor…
només busco una RESPOSTA,
la resta tan se val.
[@more@]
sento un remot eco,
que medita esperança,
d'amagat i sense voler,
al fer-li pessigolles,
marxa.
li fa mandra.
[@more@]
i si vols,
deixa'm de banda,
sigues conscient,
parla amb transparent.
(i altre cop, punt i final. és sublim.)
doncs jo,
jo vull marxar lluny
i fer com un adéu inquiet.
sabent que serà l'últim petó. perdona'm.
m'estic clavant espases, em fa mal la panxa.
t'anava a dir una cosa i ara,
se m'ha anat del cap!
no t'ha passat mai?
[@more@]
definitivament,
el meu "jo" se'n va de viatge.
i posu un punt i final.
que li toqui l'aire,
que s'espavili,
i sobretot,
que sobrevisqui.
li falta trobar respostes
i el món és remot
i confon.
[@more@]
si no t'expreses,
com vols que t'entengui?
na faig MIRAcles.
però avui hi havia una posta de SOL preciosa.
t'escolto.
i desprès ja marxarè,
doncs tinc la maleta a mig fer,
només em cal saber si vens amb mi o no.
[@more@]