Arxiu de l'autor: garbuix

Què difícil continuar. Si no sé com, cada quart d’hora ressona el teu nom dins el meu cap. Com t’ho has fet? És complicat, complexe, angoixant… pensar que tant mal però alhora anyorança. Això, exacte! crec que acabo de veure … Continua llegint →

Això, això, que arribi la calma. Seure sense pensar, arran de terra. Que el riu corre sol, i no cal empènye’l. Que vinguis un dia, i parlem de tu i la teva vida. Vull deixar-te en blanc, per una estona … Continua llegint →

És veritat, hi he estat pensant més d’un cop, per què… [i jo ara  no t'ho pregunto, t'ho confir-m'ho] Perquè no quedar-se amb un? aaah, NO! si en tens un grapat al teu abast, ja va bé oi? Amb un, … Continua llegint →

No puc. Més que confús. I no estic parlant pas d’improvitzacions ni de qualsevol espontani furtuit. M’entrebancava amb mi mateixa, desistia de les afirmacions contundents dels qui m’envoltaven i només intentava volar. Jo diria que és la Incertesa que em … Continua llegint →

vull esbair-me.he de marxar lluny,lluny,lluny,lluny,lluny,lluny,lluny, …      no vull sentir. . . els teus braços,les parpelles,cap moviment sinuós,veus,batecs,cap mena de resposta,cap mena de justificació,ulls plorosos,tempestes,els peus glaçats,pètals,badalls,fums de xemeneies. . .       que he dit que marxo.i … Continua llegint →

estic absent.   ni noto la pluja;ni noto la tardor, que sense adonar-me,han passat les hores i els dies,i encara no m'he escoltat lo suficient.   si volgués,si volés. . . no es pot demanar, oi? un imprevist?  [@more@] Tweet

ja pots treure't l'embolcall.   la farida ja està feta. ara,   només cal riure una estona,per oblidar aquestes contradiccions.     i vos? pot seguir amb la hipocresia i el seu món de joies,per si no heu après la … Continua llegint →

D'entrada, una situació més que neutre,ni cap soroll que estorvés;ni cap rastre de les tardes malgastades, asseguts, parlant de temes absurds. Ja feia dies que "quelcom" no s'aguantava per enlloc. És més, no hi havia cap recolzament, flotava en un … Continua llegint →

fa mitja hora que el temps s'ha parat, i el rellotge es d e s e s p e r a .     pujem als núvols,a riure una estona . . .    de tot allò que vem amagar … Continua llegint →

  visc envoltada de condicionals i d'interrogatives imparcials que no fan res més que enboirar-me.   necessito posar un determinant possessiu a la MEVA vida. i preguntar-me si realment, ¿això és pot salvar?  [@more@] Tweet