Què difícil continuar.
Si no sé com, cada quart d’hora ressona el teu nom dins el meu cap.
Com t’ho has fet?
És complicat, complexe, angoixant… pensar que tant mal però alhora anyorança. Això, exacte! crec que acabo de veure les paraules adequades per tractar-te; és enyor, molt enyor (a les nits, al lavabo, al llit, a les matinades, a les tardes, al agafar el tren, al mirar per una finestra… al tot per complert). Però tambe és mal, dol (dol a casa, a la mare i al pare, a una part de mí, a una part de la meva habitació , sobretot a la capsa de fusta de la tauleta de nit, perquè encara fa bona olor).
Es barreja l’impuls, l’implícit, els teus càlculs, el desig, les teves maneres de dir les coses, les mans, el balcó i el matalàs, la teva ràbia, la teva raó racional, anhels el fer el tontu…
amb el meu silenci.
