situació perfecte [i amb la ironia que comporta]

Publicat el 14 març 2008 per garbuix

És veritat,
hi he estat pensant més d’un cop,

per què…
[i jo ara  no t'ho pregunto, t'ho confir-m'ho]
Perquè no quedar-se amb un?
aaah, NO!
si en tens un grapat al teu abast, ja va bé oi?
Amb un, no és suficient,
tu el que vols és abarcar-ho TOT.
I t’ho pots permetre, oi?

 

I tant, i tant.
I ara ve el problema,
de no saber valorar les coses.
[Perquè clar, quin esforç has de valorar?]

Perfecte . 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: situació perfecte [i amb la ironia que comporta]

  1. somiador diu:
    17 març 2008 a les 14:20

    L’esforç és la capacitat de saber valorar tot plegat i cada cosa pel que és. La suma no pot convertir-se en la rutina que menysté el significat de cada cosa. Seria la nostra perdició.

  2. sargantana diu:
    19 març 2008 a les 22:04

    ostres… les teves paraules m’atrapen!!
    tenen una força que em fa pensar molt… me les deixes? :)
    he estat llegint el k has anat escrivint.. i m’agrada.
    gràcies pel teu blog